KUBALA

Aquests dies estic repassant la discografia complerta de'n Joan Manuel Serrat.

Un total de 33 albums memorables, amb cançons que a hores d'ara ja són veritables icones de la música.

M'impresiona sobremanera la capacitat quasibé màgica que té en Serrat per construir lletres d'una riquesa absolutament màgica, memorables.

En aquest any de tantes alegries futboleres per la gent del Barça, voldria destacar un dels textos més ben elaborats que penso que ha fet aquest home.

Del disc MATERIAL SENSIBLE, de l'any 1989, m'agrada molt la cançó KUBALA, el gran jugador hongarés (un dels millors de tots els temps, pel què diuen) i que era una peça fonamental d'aquella linia devantera del mític Barça de les 5 copes ( Basora, Cesar, Kubala, Moreno i Manchón), que va donar tantes tardes de glòria al vell camp de les Corts, i que, evidentment, m'hauria agradat molt haver pogut gaudir-ne en directe.

Però jo era massa petit llavors com per saber ni tans sols què carai era allò que en deien futbol.

Serveixi aquesta tornada de'n Serrat d'homenatge:

"La para amb el cap,

la baixa amb el pit,

l'adorm amb l'esquerra,

travessa el mig camp

amb l'esfèrica enganxada a la bota,

s'envà del volant

i entra en l'àrea gran

rifant la pilota,

l'amaga amb el cos,

empenta amb el cul

i se'n surt d'esperò,

i es pixa el central

amb un teva-meva amb dedicatòria

i la toca just

per posar-la en el camí de la glòria"